Farabi (870-950)

Farabi

Abu Naser Mohammad Ben Mohammad Farabi, nascut l'any 870 a Fārāb, a la regió de Khorāsān, és un dels filòsofs més famosos i Escriptors iranians molt versat en ciències, filosofia, lògica, sociologia, medicina, matemàtiques i música. Fārābi en les diverses branques de la ciència no tenia igual, fins al punt que va escriure llibres sobre totes les ciències de la seva època i, a partir de les seves obres, és clar que estava dotat de gran competència en lingüística, en matemàtiques, alquímia, en astronomia, en ciències administratives, musicals, naturals, teològiques i civils, en jurisprudència islàmica, en lògica i en redacció d’enciclopèdies.

La fervent intel·ligència i capacitat de Fārābi per entendre la ciència significaven que tots els temes que s'ensenyaven els aprenia millor. El seu nom aviat es va fer famós com a filòsof i home de lletres; la majoria de les seves obres es refereixen al camp filosòfic i a la lògica aplicada a la doctrina platònica intentant conciliar els pensaments de Plató i Aristòtil amb la teologia monoteista. En la tradició filosòfica islàmica, Fārābi va rebre el sobrenom de "segon mestre" després d'Aristòtil, que era conegut com a "primer mestre". Els historiadors islàmics estan convençuts que Fārābi era com un dervisc, li encantava aïllar-se i aprofundir en les seves meditacions. Fārābi ha publicat moltes obres, incloses:
1. (El que és digne d'aprendre abans de la filosofia)
2. (Política de la ciutat)
3. (L'harmonia de les opinions dels dos savis, el diví Plató i Aristòtil)
4. Risalat fi'l-'Aql (Tractat sobre la naturalesa i l'entitat de l'intel·lecte)
5. (Aconseguir la felicitat)
6. (Respostes a preguntes filosòfiques)
7. (Tractat sobre les proves de l'existència de criatures no materials)
8. (Motivacions de la Metafísica d'Aristòtil, intencions d'Aristòtil en la seva Metafísica)
9. (Tractat polític)
10. (Perles de saviesa)
11. Kitab al-musiqa al-kabir (El gran llibre de la música)
12. Andishehāye ahl al-madina al-fazelā (Reflexions sobre la gent de la ciutat virtuosa on teoritza un estat ideal com a l'obra de Plató "La República")
13. (Sobre la necessitat de l'alquímia)
14. Kitab al-Huruf (Tractaments de lletres)
A la Mitja Edat algunes de les seves obres es van traduir al llatí amb el títol Alpharabius, Alfarabi, El Farati, Avenassar.
L’any de la seva desaparició és el 950 i el seu mausoleu es troba a Damasc.
 

VEURE TAMBÉ

 

famós

quota
sense categoria