Nezami Ganjavi
Jamāl Al-Din Abu Mohammad Ilyās Ben Yusuf Ben Zaki Ben Mu'ayyd, amb el sobrenom de Nezami i conegut com Hakim Nezami, va néixer al 1141 de Ganje. Iraní i nadiu de Tafresh, és l’escriptor més famós d’històries de ficció èpica Llengua persa que va introduir l’estil de la història col·loquial en l’èpica.
Com a inventor de la composició de les històries de la literatura persa, es troba entre els pilars de la poesia i sens dubte entre els mestres d’aquesta llengua. Nezami no només va tenir èxit Ferdowsi i Sa'di per crear i completar un estil i un mètode particulars, però la influència del seu enfocament està clarament present en la poesia persa, fins i tot en poetes després d'ell.
Posseïa un ampli coneixement de les diferents ciències difoses en la seva època (literatura, astronomia, ciències islàmiques, dret, teosofia i llengua àrab) i aquesta peculiaritat de la seva poesia es reconeix obertament.
En l'elecció de paraules adequades, en la creació de combinacions particulars i noves, en la invenció de significats i continguts mai usats i refinats, en l'ús de detalls amb la força de la imaginació, en l'atenció als paisatges i la descripció de la natura i dels personatges i de l’ús de similituds i de metàfores agradables i noves, no té igual entre els que el van seguir.
La famosa obra i l'obra mestra inigualable de Nezāmi, és el Quintet o Els Cinc Tresors, que és molt respectat en el context dels contes líricos i ha de ser considerat com a avantpassat d'aquest tipus de poesia en la literatura persa. El poeta va passar un total de trenta anys de la seva vida dedicant-se a la composició i edició d'aquest treball. El Quintet o The Five Treasures of Nezāmi està format per cinc masnavi:
-Makhzan-i al-asrār (Emperi de secrets, entre els exemples notables de literatura educativa en persa)
- Khosrow i Shirin (història d’amor de Khosrow Parviz, el gran rei) sassànida i la princesa armenia Shirin)
-Leili i Majnun (la història d'amor clàssica més famosa de la literatura persa)
-Haft Peykar (Les set efigies, que també es deia Bahrām nāme i Haft Gonbad) que consta de set històries:
1-Tale of the Black Dome (història d'una ciutat els habitants de tots els quals estaven vestits de negre)
2-Conta de la cúpula groga (història d'un rei que no tenia fe en les dones i un esclau amb cara groga)
3-Tale of the green dome (història del bé i del mal)
4-Tale of the red dome (història d'una senyora del castell)
5-Tale of the turquoise dome (història del bo i del dolent)
6-Història de la cúpula de color sandàlia (història de benevolència i maldat)
7-Tale of the white dome (història d'una noia i un noi que pretenia unir-se però no era possible)
- "Eskandar nāme" (Llibre d'Alejandro), format per Eqbāl nom (Llibre de fortuna) i per Sharaf nāme (Llibre de glòria).
-Divān-i qasāyed va ghazalyāt (col·lecció de qasides, roba'yyat (quatrains) i do-beyti (versos dobles), poemes curts, fragments i lletres de diversos temes morals, místics i socials)
-El setè capítol del Quintet o Ganjine de Ganjavi (compost de qaside, ghazal, qet'e i robā'yyat).
Fins ara, s'han organitzat nombrosos congressos i congressos internacionals per commemorar a Nezāmi Ganjavi a l'Iran i al món i també el 12 del mes de març (el 21 del mes de Esfand al calendari iranià oficial) és el dia de commemoració d'aquest gran poeta.
L'estàtua que el mostra tant com a l'Iran també es troba a la Xina, a l'Azerbaidjan i a la ciutat de Roma. El poeta va morir a l’any 1209 a Ganje i el seu mausoleu es troba en aquest mateix lloc.
Obres de referència sobre la literatura persa medieval:
A. Pagliaro - A. Bausani, literatura persa, Sansoni-Accademia, Florència-Milà 1968
EG Browne, Història literària de Pèrsia, vol. 4, Cambridge 1951-53 (reeditat diverses vegades)
Jan Rypka, Història de la literatura iraniana, Reidel Publishing Company, Londres 1968
AJ Arberry, literatura persa clàssica, Londres 1958
A. Pagliaro-A. Bausani, literatura persa, Sansoni-Accademia, Florència-Milà 1968
AM Piemontese, Història de la literatura persa, 2 vol., Fratelli Fabbri, Milà 1970
C. Saccone, Història temàtica de la literatura persa clàssica vol. I: Viatges i visions dels profetes sufis, Luni, Milan-Trento 1999; vol. II: El mestre sufí i el bonic cristià. Poètica de la perversió a la Pèrsia medieval, Carocci, Roma 2005; vol. III: El rei dels bells, el rei del món. Teologia del poder i bellesa en la poesia medieval persa, Arachne, Roma 2014
Els estudis i articles en italià sobre Nizami es poden llegir a:
AA.VV., Col·loqui sobre el poeta persa Nizami i la llegenda iraniana d'Alexandre el Gran, Ed. De l'Accademia Nazionale dei Lincei, Roma 1977
C. Saccone, viatges i visions dels reis del Profeta Sufi, Luni, Milà-Trento 1999
A. Bausani, El boig sagrat a l’islam, Luni. Milà-Trento 2000
JC Buergel, Speech és un vaixell, que significa un mar. Assaigs sobre l'amor i el viatge en la poesia medieval persa, Carocci, Roma 2006
C. Saccone (editat), Alessandro / Dhu 'l-Qarnayn viatjant entre els dos mars, número monogràfic de Quaderni di Studi Indo-Mediterranei, I (2008)
Traduccions a l'italià:
Nezami, Les set princeses, editat per A. Bausani, Rizzoli-BUR, Milà 1996 (abans ed. 1982)
Nezami, Leylà i Majnun, editat per G. Calasso, Adelphi, Milà 1985
Nezami, el llibre de la fortuna d'Alessandro, editat per C. Saccone, Rizzoli-BUR 2002 (abans ed. 1997)