Rhazes (854-925)

Rhazes (Abu Bakr Muhammad ibn Zakariyya al-Razi)

Abu Bakr Mohammad Ben Zakariyā Rāzi, nascut l'any 865 a la ciutat de Rey, és un erudit, metge, filòsof i químic iranià, famós pel descobriment de l'alcohol, l'àcid sulfúric i el querosè i segons George Sarton, pare de la història de la ciència, va ser "el metge més gran de l'Iran i del món islàmic als segles de l'edat mitjana".

Razi va passar la seva infantesa, adolescència i joventut a Rey; estava tan dotat que de jove tocava el llaüt i de vegades componia poesia. Més tard es va dedicar a l'art de l'orfebreria i després a l'alquímia i a la vellesa va ensenyar medicina.

Razi és un dels metges la intuïció dels quals encara s’utilitza avui en medicina, en particular en el tractament de malalts amb líquids i aliments. Metges i investigadors han utilitzat els llibres i tractats de Razi durant molts segles. Ibn Khallikān, Arturo Castiglioni, etc., el van esmentar com el progenitor dels metges empírics. Es pot dir que Razi és un dels primers metges a introduir experiència i experimentació en medicina i els primers a declarar el reconeixement d’una separació entre la verola i el xarampió. Tot i que és conegut com un metge famós, alguns historiadors el coneixen amb el nom de "cirurgià".

Rāzi va emprendre l'estudi de la química abans de la medicina i es pot dir que és el progenitor de la química moderna.

Rāzi era un home de bon caràcter i escrupolós. Tenia una atenció especial als malalts i era molt útil amb els pobres. Razi, a diferència de molts metges inclinats a curar reis, prínceps i dignataris, tenia més relacions amb la gent normal. Creia que un metge autoritzat també havia de ser filòsof; no seguia els corrents filosòfics populars del seu temps, tenia les seves pròpies idees particulars i, per tant, al final es va veure vilipendiat pels seguidors de la filosofia del seu temps i també de la que el seguia. Razi es pot considerar el racionalista i empirista més autoritzat de la cultura iraniana. En metafísica i cosmologia també té els seus principis. A la col·lecció d’obres de Mohammad Zakariyā Rāzi s’han catalogat 271 llibres, tractats i articles en els camps mèdic, químic, farmacèutic, filosòfic, metafísic, cosmològic, lògic, matemàtic, astronòmic, teològic, etc. : Al-Hāwi (enciclopèdia monumental en nou volums), Alkenāsh Al-Mansuri (llibre mèdic en deu capítols) Man la ya huru tabib (Qui no té cap metge disponible) Kitāb al Judari wa al Hasbāb (llibre sobre la verola i xarampió), un llibre sobre els aliments i la seva nocivitat, etc.

Hi ha llocs, places, institucions, associacions, universitats, estàtues, etc. a l'Iran i a tot el món que porten el seu nom. El gener de 2009 al pati de l’oficina de les Nacions Unides a Viena es va col·locar una mena de pavelló en forma de quatre arcs que és una combinació d’estils arquitectònics, en els quals són visibles les decoracions aquemènides i islàmiques i a l’interior hi ha estàtues de quatre filòsofs iranians, Khayyam, Abu Rayhān Biruni, Zakariyā Rāzi e Abu Ali Sinā.

https://en.wikipedia.org/wiki/Scholars_Pavilion

El 27 d'agost, que coincideix amb l'aniversari del naixement de Razi a l'Iran, va ser nomenat el dia del farmacèutic. Razi en els darrers anys de la seva vida es va tornar cec, hi ha diferents històries sobre les causes de la seva ceguesa; potser es continuava treballant amb productes químics. Rāzi va morir l'any 930 al seu lloc de naixement. Es desconeix el lloc principal del seu mausoleu.
 

VEURE TAMBÉ

 

famós

sense categoria