La Constitució de la República Islàmica de l'Iran

Aprovat a la 1980 - Revisat a la 1989

PART DECIMA - Política exterior

Article 152

La política exterior de la República Islàmica es basa en el rebuig de totes les formes de dominació o l'opressió, la protecció de la independència i la integritat territorial del país en defensa dels drets de tots els musulmans, la no alineació contra els poders hegemònics i en establiment de relacions mútuament amistoses amb estats no agressius.

Article 153

Queda prohibit establir un acord que impliqui una hegemonia estrangera sobre els recursos naturals, econòmics, culturals i militars del país i sobre qualsevol altra prerrogativa d'aquest.

Article 154

La República Islàmica de l'Iran aspira a la felicitat dels éssers humans en totes les societats i reconeix la independència, la llibertat i la governança de la justícia com a drets universals que tots els pobles del món han de gaudir. Com a resultat, alhora que s'absté d'interferir en els afers interns d'altres nacions, la República Islàmica recolzarà a tot el món totes les lluites legítimes dels pobles explotats contra els seus opressors.

Article 155

La República Islàmica de l'Iran pot concedir asil a persones que busquen refugi a l'Iran, amb exclusió d'aquells que, d'acord amb les lleis d'Iran, eren reconeguts traïdors i criminals.


quota