Islam

La religió a l’Iran està dominada per la variant xiïta Twelver de l’islam, que és la religió estatal, amb una estimació de fidels que oscil·la entre el 90% i el 95%. Del 4% al 8% de la població iraniana es considera sunnita, en la seva majoria kurd i balutx.

El zoroastrisme va ser la principal religió de les regions iraniana i asiàtica central, fins a l’aparició de l’islam, és a dir, fins a la conquesta àrab de l’imperi persa dels sassànides a mitjan segle VII (7).

Els safàvits van comandar un dels imperis perses més importants després de la conquesta islàmica de Pèrsia. L’afirmació de la dinastia safàvida el 1501 va promoure una de les branques de l’islam (el xiïisme Twelver) com la religió oficial de l’imperi. L'islam és una religió monoteista que es va manifestar per primera vegada a la península Aràbiga al segle VII per Mahoma, considerat pels musulmans l'últim profeta que porta lleis, enviat per Déu al món. Amb uns 1,8 milions de fidels, o el 23% de la població mundial, l’islam és la segona religió més gran del món. Els musulmans es diferencien en: els sunnites, que representen entre el 87 i el 90% del total de devots musulmans, són la majoria en gairebé tots els països musulmans; i els xiïtes, que constitueixen la minoria més gran (al voltant del 10-13%). Es refereixen al llegat de ʿAlī ibn Abī Ṭālib, cosí i gendre de Mahoma, i dels seus fills.

L'islam xiïta (partit, facció, implicat per ʿAli i els seus descendents) és la principal branca minoritària de l'islam. Al seu torn, els xiïtes es divideixen en: un grup majoritari (Twelver o imamita), un grup minoritari (Ismaili o setmanal), un grup més petit, anomenat "zaydita", prevalent al Iemen. El xiisme es basa en cinc fonaments doctrinals: el monoteisme; la profecia; l'imamat (Imāma); la resurrecció; la justícia de Déu. Per als xiïtes, els imāms només són aquells que consideren monarques legítims per dret diví, és a dir, Alī ibn Abī Ṭālib i els seus descendents en línia recta masculina fins a la 12a que misteriosament ha desaparegut i reapareixerà en el futur. Des del punt de vista jurisprudencial, els Duodecimans o Imamites també es defineixen com Giafariti (de Jaʿfar al-Ṣādiq)