zoroastrisme

El zoroastrisme és una religió monoteista. Pren el nom del seu fundador, Zaratustra (o Zoroastro), o del déu principal, Ahura Mazdā, del qual prové el nom de mazdaisme. El seu text sagrat és l’Avestà, que recull diverses aportacions de diversos orígens acumulats al llarg dels segles. D’això només els Gāthā (cançons religioses) són directament atribuïbles al profeta Zarathustra. El zoroastrisme es va desenvolupar i es va estendre com a religió principal, tant teològicament com demogràficament i políticament, a les regions de l’Àsia iraniana i central d’Àsia, fins a l’arribada de l’islam, és a dir, fins a la conquesta àrab de l’imperi sasànic persa a la meitat. del segle 7. Les petites comunitats zoroàstriques continuen avui a l’Iran, l’Índia, el Pakistan, el Tadjikistan i l’Azerbaidjan. La diàspora zoroastriana comprèn dos grups principals: el Parsis de l’ambient sud-asiàtic i el Zoroastrians de l’Iran. Aquests darrers van sobreviure a Iran durant segles de persecució, com altres minories religioses. Existeixen comunitats zoroàstriques a Teheran, Yazd i Kerman, on molts parlen encara un dialecte diferent de la llengua iraniana. Els zoroastres a l'Iran són la comunitat religiosa més antiga del país. Actualment, hi ha al voltant de Zoroastrian 60.000 a l'Iran. Les comunitats jueves zoroastreses, armènia, assíria i persa són reconegudes oficialment per la 1906, i cadascuna d'aquestes minories té assignat un lloc al Parlament iranià. Fins al moment, el poble iranià encara manté moltes tradicions de culte zoroastrià com les principals festes de primavera que es considera com a principi del nou any (Il Nawruz). La població mundial de Zoroastrians s'estima entre les unitats 300.000 i 350.000. La UNESCO ha proclamat l'any 2003 del "3000º aniversari de la cultura zoroastriana" amb esdeveniments especials arreu del món.

quota
sense categoria