Rasht
La ciutat de Rasht és la capital de la regió de Gilan; la seva construcció original es remunta probablement a l’època pre-islàmica i al període sassànic. Des del 1595, per voluntat de Shah Abbas, ha estat la capital de la regió de Gilan.
Aquesta gran metròpoli, amb una superfície de 180 km quadrats, es troba en un terreny pla i gaudeix d’un clima suau amb estius càlids i càlids i hiverns durs i humits i està travessada per dos rius, Gouhar Rood i Zarjub.
Rasht amb un passat cultural, compta amb llocs històrics i religiosos i nombroses atraccions turístiques, naturals i recreatives, entre elles:
Mesquites blanques, Haj Sami ', Kase Forushan, Golshan, Zargaran, Badi Allah, Haj Samad Khan, Imam Hadi (A), Mastufi, Chamarsara, Pirsara, mesquita del divendres Shekarestalh, la Chelle Khane, el mausoleu de Mirza Kuchack Khan, el mausoleu Danaye Ali, el de Bibi i Zeinab, el de la germana de l’imam, l’imamzadeh Seyyede Fatemeh Akhari, l’imamzadeh Hashem, el mausoleu de Shahidan, l’església de Sant Mesrop (teòleg armeni ) i l’església de Bisotun.
Les antigues cases Abrishamchi, Qadiri (en relació a l'era qajara avui és un museu), Haj Mirza Khalil Rafi ', Mirza Kuchack Khan (casa del comandant del moviment Jangal), Rahmat Sami'i, Kasmai, Avansian, Eshkevari, Pourabbas, Seyyed Ali Moqimi i la llar de Monsier Leopold Godard i la seva família (fundador del banc Sepah).
La plaça de la ciutat inclou el palau Kolah Farhangi, Sabze Meidan, el parc del Shahr (jardí de Mohtasham), l'antic districte de Siah Estalkh, el gran basar obert (la plaça gran) que inclou: la plaça gran i petita, la xaharsuq (grans espais situats a la intersecció de dos passatges d’un basar, generalment coberts per una cúpula), els caravanserai, el hammam Haj Agha Bozorg, el caravanserai Lat, el districte de Sagharisazan, el pont Modirieh, Lishavandan, els museus Sardar-e Jangal , Ganjineh i la del patrimoni rural de la regió de Gilan.
El jardí de roses de Mafakher, el jardí d'Allah Vardi, el jardí d'aus (Mahan), la llacuna Einak, el llac Saqalaksar, el parc forestal costaner de Dornika, la llacuna de Saravan, el poble de Kacha, la cascada de Doduzen Khorramkesh, el poble de Hendkhale, la presa Bijar, poble de Pasikhan, Abgir-e Fashtam, zona d'esbarjo dels germans Davtalab, cascada de Rukhankul, cova de Khunabkesh, Buzkhaneh (Yakh khaneh) i cova de Dorfak.
La ciutat de Rasht té 40 parcs actius i molts d’ells, com Sabze Meidan, són molt antics.
Els costums locals de la regió de Gilan són molt bonics; els homes porten sabates tradicionals (xumush) i portar l’armilla, el barret i la jaqueta. Les faldilles amples i plisades amb armilles d’espiga són la roba tradicional de la dona. "Nouruzkhani" i "Arus Guleh" són alguns ritus típics d'aquesta regió que encara observen els locals.
El Rasht el 2015, amb més de 170 tipus d'aliments, va ser nomenada ciutat creativa de la gastronomia de la UNESCO. Entre els plats coneguts d’aquesta zona podem citar: Mirza ghasemi, Baghala Gatogh, Torsh Tareh, Dabiji i Kal Kabab i entre els dolços típics, Kaka, Resht-e Khoshkar, halva de mel i salses com Chashni i Dalar.
L'artesania de la ciutat inclou: Kalushu jaru (escombra de palla d'arròs), kilims, terracota i objectes de bambú, els brodats típics d'aquesta zona i el teixit de cistelles de vímet.