El ritual de la barra de Chehel
El ritu menbar Chehel (lit: quaranta púlpits) és un dels costums de les cerimònies deAshura a l'Iran, que té lloc a la regió de Lorestan, a prop de Gorgân, Lahijân i en alguna altra ciutat.
A Khorram Âbâd hi ha el costum que a la nit del Âxura dones, en record de Zeinab[1], (A) amb les seves cares cobertes i descalços porten les espelmes a les mans, la quantitat de les quals normalment equival a quaranta, i les posa en quaranta Menbar vinculats al dol de Hossein per complir els seus desitjos.
A Borujerd, però, el ritual cehel menbar no està reservat exclusivament per a dones i homes, també hi participen.
Les dones del Lorestan creuen que durant la realització d'aquest ritual, totes les dones i noies que tinguin els peus descalços involuntàriament en una espelma encesa, compliran els seus desitjos. Aquest ritu a Lahijân se celebra a la seva manera i sense igual, està reservat a les dones i té lloc la nit de Tâsu'â i unes poques hores abans de la crida a l'oració del capvespre. Les dones primer actuen dos raka'at[2] i després caminen fins a l'entrada de les cases que havien acollit la cerimònia de commemoració durant l'any passat. Davant d’aquestes cases es va col·locar un Menbar al costat del qual s'han col·locat una mica d'arròs, un braser i dos contenidors buits. Després de la foscor, els participants amb quaranta espelmes fines i quaranta dàtils passen de quaranta Menbar, en cada un encenen una espelma, hi posen una data o una moneda, prenen un grapat d’arròs d’allà i aboquen l’arròs acumulat a les bosses que tenen a casa per donar-los prosperitat i sort i els seus desitjos es compleixen. Aquestes dones tenen vel a la cara, durant el viatge no parlen gens entre elles i al final del ritual es treuen el vel. Però a la multitud també hi ha altres persones que participen en una cerimònia similar. En lloc d’entrar a les cases i encendre quaranta espelmes, caminen descalços pels vells carrerons de la ciutat i van a set santuaris sagrats, besant les seves portes i parets a la recerca de benediccions. En aquests barris antics hi ha més de dotze santuaris i per als participants d’aquest ritual és suficient el fet de besar i encendre les espelmes d’aquests set santuaris entre aquests dotze. Aquest ritu, que té lloc conjuntament amb el del chehel menbar, es diu "haft kelke"I està organitzat per persones autoritzades i persones majors.
Una cerimònia similar a la chehel menbar es produeix, amb certa diferència, a la ciutat d'Âstârâ després de la segona crida a l'oració del mig dia del dia Tâsu'â. Els participants a la commemoració caminen fins a les entrades de dotze mesquites i davant dels grans bols d’aigua encenen dotze espelmes amb la intenció de fer realitat els seus desitjos. Una cerimònia similar té lloc a Rasht, Kermân i Gorgân mentre que a Esfahan i Shahrezâ es conegut com "Chehel va yek menbar"(Quaranta-un Menbar).
[1]Primogènit de les filles del profeta Mahoma i la seva primera esposa Khadija.
[2]Le Raka'at són els cicles de pregària. A la pràctica, cada pregària consta d'un cert nombre de raka'at. Els cicles es componen d'una sèrie de moviments que varien segons l'oració.
