La Constitució de la República Islàmica de l'Iran

Aprovat el 1980 - Revisat el 1989

CINQUENA PART - Poders de sobirania nacional i derivats

Article 56

La sobirania absoluta sobre el món i la humanitat pertanyen a Déu, que volien que la humanitat fos sobirana per la seva destinació social. Ningú no pot privar a cap persona d'aquest dret, que és de derivació divina, ni esclavitzar aquest dret als interessos personals o grupals. Les persones exerciran aquest dret d'acord amb les regles següents.

Article 57

L’estat sobirà de la República Islàmica està format pels òrgans legislatiu, executiu i judicial, exercits sota la supervisió del Wilayat Mutlaq Amr15 i l’imamat de la comunitat (Ummah), d’acord amb les disposicions següents. Els tres poders enumerats són independents els uns dels altres. Article 58 El poder legislatiu és prerrogativa de l'Assemblea Islàmica, que està formada per representants elegits pel poble. Les lleis aprovades per l'Assemblea es transmeten, d'acord amb un procediment especificat en els articles següents, als poders executiu i judicial per a la seva execució.

Article 59

En qüestions d’especial importància, pel que fa al futur del país, o en qüestions d’especial importància econòmica, el poder legislatiu es pot exercir a través de la institució referèndum, amb una apel·lació directa al vot del poble. La sol·licitud de recurs al referèndum ha de ser aprovada per dos terços de tots els representants de l'Assemblea.

Article 60

El poder executiu és exercit pel president de la República i pels ministres del govern, excepte en els casos en què, d'acord amb la Constitució actual, aquest poder és una prerrogativa directa del líder suprem (Rahbar).

Article 61

El poder judicial16 és exercit pels tribunals judicials, que s'han d'establir d'acord amb les normes islàmiques. Són responsables de la definició i resolució de disputes, la protecció dels drets, l'ampliació i l'administració de justícia i l'aplicació de les lleis de Déu.