Música d'Iran

MÚSICA PERSIANA

Música 05 min
Música 04-1-min
Música 03-1-min
Música 02-1-min
Música 01-1-min
fletxa anterior
següent fletxa

 

El material d'aquesta secció està extret del catàleg de exposició sobre els instruments musicals de l’Iran, creador i conservador arquitecte Antonio Bianchini, celebrat a Roma al Museu Nacional d'Instruments Musicals entre el 5 i el 20 d'abril de 2008 en col·laboració entre l'esmentat museu i el de Música a Teheran.

 

Introducció

Antoni Bianchini

L’Iran, en el sentit més ampli de l’altiplà iranià, ocupa una àrea geogràfica baricèntrica entre Europa, Àfrica, la Xina i l’Índia i, com a tal, constitueix una frontissa capaç d’unir Orient i Occident. En aquesta frontissa s’ha format una forta identitat territorial, testimoniada des del començament de la civilització per les seves pròpies tradicions culturals i artístiques de gran refinament i sensibilitat com les aquemènides, sasànides i safàvides.
Com ho demostren les troballes arqueològiques de la ciutat de Susa els molt antics bronzes de Lorestan, els relleus rocosos del jaciment sassànida de Taq-e Bostan fins a les pintures més recents del període Qajar, s’elabora un producte cultural autònom, també fruit de les influències de les civilitzacions properes, que sota l’empenta musulmana s’exporta a Occident on s’empelta a disciplines científiques i experiències artístiques com així com en teoria musical.
Precisament del període safàvida hi ha algunes de les representacions més belles de les miniatures brillants de signes i colors que representen escenes de la cort: aquí, com a prova de la importància de la música, es poden veure conjunts de músics reclinats en una posició central, entre dignataris, reis i noies elegants sovint en una esplèndida catifa, paradigma per excel·lència de la refinada sensibilitat d’aquest poble.
Igual que la poesia, la música és un tret distintiu de la cultura persa, un símbol d’una civilització que s’ha estès per vasts territoris durant segles i la influència de la qual ha anat més enllà dels límits territorials dels imperis que van florir sota ella.
Fins i tot a través de la història de instruments musicals propis d’aquests territoris és possible reconstruir els llaços i contactes que les civilitzacions han establert entre ells; l'habilitat de artesans en les precioses incrustacions i decoracions, dels grans mestres constructors d’instruments, combina en un tot indissoluble teories musicals, pensament filosòfic i tècniques de construcció de diferents camps geogràfics i culturals, modificant, perfeccionant i reelaborant influències que testimonien intercanvis entre cultures, mútues coneixement i evolucions individuals.
La coexistència de poblacions de diferents grups ètnics i religions, la presència de comunitats no és menyspreable cristià, jueu, Zoroastrista, Nestorians, maniqueus i budistes, arrelats al territori durant més d'un mil·lenni, cadascun amb les seves pròpies tradicions culturals, van contribuir sota influències mútues a formar un panorama musical complex i fascinant que potser es pot resumir en la tradició de la "música d'art" persa que compta amb grans intèrprets i intèrprets patrimoni de la humanitat.


Història i tradicions musicals de l'Iran

Antonio Di Tommaso

La música a l'antiga Pèrsia

Hi ha nombroses troballes arqueològiques que ens informen sobre els contextos i els instruments de la pràctica musical de l’antiga Pèrsia i de la música persa, i que proporcionen una confirmació concreta dels testimonis literaris que ens han arribat a través dels escrits d’autors grecs com Heròdot, Ateneu i Xenofont, i de certs autors musulmans que van viure a l’època medieval, com el poeta persa Firdousi, que van treure el seu coneixement de la música antiga persa a partir de fonts de tradició oral.

Pèrsia, música i civilització islàmica

La història de la música persa a la civilització islàmica es va caracteritzar per la presència d’una música de cort urbana que sembla haver mantingut, en un període que va des del segle VIII fins al XVI, una certa homogeneïtat del llenguatge, tals que ens permet parlar d’una sola música clàssic, patrocinat de tant en tant pels tribunals dels abbàssides, els Jalairids, els timurids, els otomans i els safàvids.

Teoria de la música

El califa abàssida al Màmun es va fundar a Bagdad el 832 a Bayt al-hikma; o Casa de la Saviesa o un laboratori de traductors àrabs que durant generacions van estar implicats en l’adaptació de textos en grec i arameu a l’àrab, perpetuant la tasca de traducció de coneixements grecs ja realitzada als segles anteriors a l’Hegira (622) per siriacs i nestorians.

Música clàssica persa El període Safavid

L’aparició del regne safàvida va marcar un nou període d’esplendor per a la vida musical de la cort a les ciutats de l’Iran. Ja amb Shah Esrnà'il I (1502-1524) la ciutat de Tabriz es va convertir en un ric centre musical: aquest sobirà tenia la música de Ashiq, o bards azerbaiyanos, i es va delectar escrivint versos sobre l’amor místic i altres sci'a, i a tocar el llaüt amb el mànec llarg SÀZ o QOPÙZ. Va ser també en aquesta època que la pràctica musical persa va influir definitivament en la música més jove de les corts turco-otomanes, que va albergar nombrosos músics i cantants perses als segles XVI i XVII.

Música clàssica persa El període Qajar

Amb la invasió afganesa i la caiguda dels safàvits el 1722, la rica tradició musical d’Isfahan sembla dispersar-se, amb el desplaçament de molts mestres a les corts de Turquia, Àsia Central i Caixmir. Durant els breus regnats de les dinasties Afsharide i Zand (del 1737 al 1794), la música clàssica persa va desaparèixer decisivament de l’escena històrica, per tornar a aparèixer al segle XIX a la cort de Qajar. És en aquesta fase de transició entre els regnes de Safavid i Qajar que es produeix una clara separació entre les tres grans tradicions musicals turco-otomana, iraquiana i persa: a partir del segle XVIII es desenvoluparan de forma independent.

Música clàssica persa El radif

Tot i ser un conjunt d’unitats musicals o Gushe-ha (plural de Gushe, que significa "racó") cadascun amb un títol, el radif resulta ser una entitat decididament més complexa que un simple model-repertori o un simple sistema modal. La seva funció no és només permetre la conservació i l’aprenentatge d’un cos de composicions i proporcionar models i bases comuns per a la representació (que es caracteritza per un alt grau d’extemporaneïtat);

Interpretació i ensenyament musical

L’execució de la música persa clàssica està reservada tradicionalment a les sales privades estrictament ocupades per un públic molt limitat de coneixedors: a les cases, als jardins, una vegada als tribunals dels sobirans i amants de la música. Els intèrprets solen ser un cantant acompanyat d’un, dos o tres instruments amb un to decididament poc voluminós; s’asseu a terra en un entorn decorat amb catifes vistoses i el contacte entre músics i oients és pràcticament col·loquial.

El principi i el sentit de l’ornamentació melòdica en la música persa

Com en la majoria de tradicions musicals pertanyents a les cultures d’Orient, la música clàssica persa ho és homofònica. Tot i això, presenta un alt grau de sofisticació, que no es dóna tant per la longitud i la varietat de les línies melòdiques ni per la complexitat dels cicles rítmics, com ho és per a altres tradicions clàssiques riques, sinó de la principi d'ornamentació, el significat del qual es troba en la senzilla màxima "tradicional" a què fa referència Dariouche Safvate: "allò que jugues no és important, però sí Venir es juga ».

Les tradicions de la poesia cantades

La tradició musical de l’Iran, tant en contextos urbans com rurals, està indissolublement lligada a la poesia. Algunes fonts literàries medievals (Qutb al-Dìn Shirazi; Nezami) ens mostren la importància que la poesia cantada ja tenia a l'època sassànida: 360 eren les "àries" anomenades Dastan compost per Barbad, un per cada dia de l'any zoroastrà.

Instruments Musicals Perses

L’instrument musical és un objecte que registra i reflecteix fidelment l’evolució de la civilització d’un territori. Descriure en poques línies un tema tan vast i complex ja que comporta multitud d’aspectes, cal identificar quins ens permeten reconstruir les traces més evidents en un viatge format per temps i llocs. De la mateixa manera que les marques deixades per l’intèrpret i el temps en el cos d’un instrument ens permeten reconstruir la seva història, així com en el cos d’aquest instrument de música persa que és el territori de l’Iran, els instruments són els signes d’una civilització antiga capaç d’expandir-se als territoris veïns, els seus personatges originals en virtut d’una dominació cultural poètica i refinada.

Fer complex el tema de la música persa és la presència, en el present República Islàmica de l 'Iran, amb una gran varietat de grups ètnics i regions amb característiques molt pronunciades: el persa poc més de la meitat de la llengua, es parla població i altres idiomes caracteritzen fortes identitats culturals com les d’Azerbaidjan, Balutxistan, l 'altiplà turkmen (iranià), el Kurdistan (Iranià), les regions del golf Pèrsic, totes les regions amb grups ètnics que creuen les fronteres territorials, cosa que fa que la pertinença nacional sigui més incerta. ...

llegir més

 

 

Vegeu també
VIDEO


Música tradicional a l'Iran


 

ENLLAÇOS RECOMANATS