Música d'Iran

MÚSICA PERSIANA

fletxa anterior
següent fletxa
Botó lliscant

Introducció

L’Iran és un país caracteritzat no només per la seva mil·lenària civilització, sinó per la seva cultura antiga i per la seva refinada música i instruments perses.

La música tradicional persa i els seus instruments com a reflex del seu patrimoni, tenen arrels molt profundes al país i destaca una disposició i gust especial per a tots els diferents períodes de la seva història.

Una imatge clàssica de l’art figuratiu irani és la de l’home o la dona músic, magníficament vestit de seda i brocats, indiferentment agrupat en un jardí de flors o en un esplèndid esplendor catifa, tenint un instrument musical.

Representacions de instruments musicals es troben en evidències arqueològiques antigues, a Susa, sobre els bronzes de la Lorestan, un Taq-e Bostan, així com en les obres dels grans pintors del període Qajar.

Igual que la poesia, la música persa és un tret distintiu de la cultura persa, símbol d’una civilització que s’ha estès per extensos territoris durant segles i la influència de la qual ha anat més enllà dels límits territorials dels imperis que hi van florir. A través de la història del instruments musicals és possible reconstruir els vincles i els contactes que les civilitzacions han establert entre elles; la capacitat dels artesans, dels grans mestre luthiers, combina teories musicals, pensament filosòfic, tècniques constructives procedents de diferents àmbits geogràfics i culturals, modificant, perfeccionant i reelaborant influències que testimonien els intercanvis entre cultures, coneixement mutu i evolucions individuals.

L’Iran, situat exactament en el punt d’unió geogràfica entre Europa, Àfrica i Àsia, posseïa un vast territori ocupat per nombroses ètnies i comunitats dotades d’una identitat cultural ben definida i diferenciada de la representada per la cultura pròpiament persa, de fet, hi ha kurds, Azeris, jueus, àrabs, uzbeks, turcmencs, Baluchi i a les costes del golf Pèrsic alguns grups d'origen africà.

A considerar també la presència gens menyspreable de la comunitat cristià, jueu, zeroastriane, Nestorians, maniquesos i budistes, van arrelar al territori durant més d’un mil·lenni, fet que va augmentar l’índex d’heterogeneïtat.

Història i tradicions musicals de l’Iran

Antonio Di Tommaso

Música a l’antiga Pèrsia

Hi ha nombroses troballes arqueològiques que ens informen sobre els contextos i els instruments de la pràctica musical a l’antiga Pèrsia i la música persa i que proporcionen una confirmació concreta dels testimonis literaris rebuts per nosaltres mitjançant els escrits d’autors grecs com Heròdot, Atenea i Xenòfon, i per certs autors musulmans que van viure a l’edat mitjana, com el poeta persa Firdousi, que van aprofitar els seus coneixements sobre música antiga persa a partir de fonts de tradició oral.

Pèrsia, música i civilització islàmica

La història de la música persa a la civilització islàmica es va caracteritzar per la presència d’una música de cort urbana que sembla que va mantenir, en un període que va del segle VIII al XVI, una certa homogeneïtat del llenguatge, tal que ens permet parlar d’un sol. música clàssic, patrocinat de tant en tant pels tribunals dels abbàssides, els Jalairids, els timurids, els otomans i els safàvids.

Teoria de la música

El califa abasí al-MaMun fundat a Bagdad a la 832 la Bayt al-hikma; o Casa de la Saviesa o un laboratori de traductors àrabs que durant generacions s’ocupaven d’adaptar els textos grecs i arameus en àrab, perpetuant el treball de traducció del coneixement grec ja realitzat en els segles anteriors a Egira (622) per siríacs i nestorians.

Música clàssica persa El període Safavid

El regnat del regne Safavid va marcar un nou període d’esplendor per a la vida musical de la cort a les ciutats de l’Iran. Ja amb Shah Esrnàil I (1502-1524) la ciutat de Tabriz es va convertir en un ric centre musical: aquest sobirà tenia molt en compte la música del Ashiq, o dels bards azeri, i a ell mateix li va encantar escriure versos sobre l’amor místic i el sci'a, i a tocar el llaüt amb el mànec llarg SÀZ o QOPÙZ. Va ser també en aquesta època que la pràctica musical persa va influir definitivament en la música més jove de les corts turco-otomanes, que va albergar nombrosos músics i cantants perses als segles XVI i XVII.

Música clàssica persa El període Qajar

Amb la invasió afganesa i la caiguda dels safàvids a 1722, la rica tradició musical d'Isfahan sembla haver desaparegut, amb el moviment de molts amos als tribunals de Turquia, Àsia Central i Caixmir. Durant els breus regnats de les dinasties Afsharide i Zand (de la 1737 a la 1794), la música clàssica persa desapareix definitivament de l'escena històrica, per reaparèixer al segle XIX a la cort del Qajar. En aquesta fase de transició entre els regnes Safavid i Qajar, hi ha una clara separació entre les tres grans tradicions musicals turco-otomana, iraquiana i persa: a partir del segle XVIII es desenvoluparan de manera independent.

Música clàssica persa El radif

Tot i ser un conjunt d’unitats musicals o Gushe-ha (plural de Gushe, que significa "cantonada") amb cadascun dels títols, el radif resulta ser una entitat decisivament més complexa que un model de repertori simple o un sistema modal simple. La seva funció no és només permetre la conservació i l’aprenentatge d’un cos de composicions i per proporcionar models i bases comunes per a l'execució (que es caracteritza per un alt grau d'extemporaneïtat);

Actuació i ensenyament musical

L’execució de la música persa clàssica està reservada tradicionalment a les sales privades estrictament ocupades per un públic molt limitat de coneixedors: a les cases, als jardins, una vegada als tribunals dels sobirans i amants de la música. Els intèrprets solen ser un cantant acompanyat d’un, dos o tres instruments amb un to decididament poc voluminós; s’asseu a terra en un entorn decorat amb catifes vistoses i el contacte entre músics i oients és pràcticament col·loquial.

El principi i el sentit de l’ornamentació melòdica en la música persa

Com en la majoria de tradicions musicals pertanyents a les cultures d’Orient, la música clàssica persa és homofònica. Tot i això, presenta un alt grau de sofisticació, que no es dóna tant per la longitud i la varietat de les línies melòdiques ni per la complexitat dels cicles rítmics, com ho és per a altres tradicions clàssiques riques, sinó de la principi d’ornamentació, el significat del qual es troba inclòs en la senzilla màxima “tradicional” que informa Dariouche Safvate: “el que no es juga és important, però Venir es juga ».

Les tradicions de la poesia cantades

La tradició musical de l’Iran, tant en contextos urbans com rurals, està íntimament lligada a la poesia. Algunes fonts literàries medievals (Qutb al-Dìn Shirazi; Nezami) ens mostren la importància que la poesia cantada abastava ja en l'època sassànida: 360 eren les "àries" anomenades Dastan compost per Barbad, un per cada dia de l'any zoroastrià.

Instruments Musicals Perses

L’instrument musical és un objecte que registra i reflecteix fidelment l’evolució de la civilització d’un territori. La descripció d’un tema tan vast i complex en poques línies, ja que implica multitud d’aspectes, fa necessari identificar quins són els que ens permeten reconstruir els rastres més evidents en un camí fet de temps i llocs. Com que els signes deixats per l'intèrpret i pel temps sobre el cos d'un instrument ens permeten reconstruir la història tal com es troba en el cos d'aquest instrument de música persa, que és el territori de l'Iran, els instruments són els signes d'una antiga civilització capaç d'expandir-se. als territoris veïns els seus trets originals en virtut d'una poètica i refinada dominació cultural.

El que fa que el tema de la música persa sigui complex és la presència en present República Islàmica de l'Iran, d'una gran varietat de grups ètnics i regions amb característiques molt accentuades: la persa poc més de la meitat de la llengua, es parla població i altres idiomes caracteritzen identitats culturals fortes com les d'Azerbaidjan, Balutxistan, l'altiplà turcmenès (iranià), la Kurdistan (Iranià), les regions del golf Pèrsic, totes les regions que els grups ètnics creuen les fronteres territorials, cosa que fa que la pertinença nacional sigui més incerta. ...

llegir més

Vegeu també
VIDEO


Música tradicional a l'Iran


ENLLAÇOS RECOMANATS
quota
  • 139
    Accions